219. Dixit com a eina per incentivar el diàleg

Descripció de l’experiència

La proposta va ser ideada amb la intenció d’estimular l’expressió oral en un grup de 5 anys. Per fer-ho, prèviament a la sessió vaig seleccionar aquelles cartes en les quals apareixia mínim un personatge, les quals formarien part de l’activitat.

Un cop arribada la dinàmica cridava d’un a un als alumnes perquè es posés al meu costat, davant de la classe. En oferir-li una carta, no la podia mostrar als altres i havia de descriure-la en veu alta. Un cop fet, podia ensenyar-la i procedia a respondre les preguntes següents que li feia:

• Què és el que et crida més l’atenció de la carta?
• Com creus que està el personatge?
• Què creus que ha passat abans del que es mostra?
• Què creus que passarà després?
• Què sents en veure la carta? 

A cadascuna d’aquestes preguntes també donava l’oportunitat que els companys donessin el seu punt de vista.

Finalment, vaig agrupar els alumnes en parelles i vaig posar un temporitzador a la pissarra digital. Les parelles tenien 5 minuts per organitzar una història amb totes les cartes que posteriorment exposarien als seus companys/es.

Objectius assolits

• Adquirir capacitats descriptives i vocabulari.
• Desenvolupar l’expressió oral.
• Identificar emocions i sensacions dels personatges.
• Potenciar l’imaginatiu, en ser capaç de donar un context a una imatge.
• Treball col·laboratiu.

Consells i/o recomanacions

Per cridar més l’atenció dels alumnes i donar emoció a la proposta podríem oferir a l’alumne cinc cartes amb la part del darrere visible i que en triés una, amb la qual durà a terme l’activitat.

Els grups podrien ser més nombrosos, però com més alumnes formin un grup més possibilitats que algun desconnecti de l’activitat, per la qual cosa en fer parelles és menys probable que passi.

Jocs utilitzats

Dixit